Segueix-me via mail !

diumenge, 30 de juliol de 2017

Una tarda per 20 anys

Avui he quedat amb la Meritxell i el Robert, no té res d’extraordinari si no fes gairebé 20 anys que no ho feia.
Amb ells vaig compartir els meus estius des de l’etapa dels bolquers fins a la majoria d’edat. Si, els anys més importants de la vida en una persona.
Avui he arribat 15 minuts abans al lloc on havíem quedat , no m’he estressat amb quina roba posar-me , si anava ben pentinat...
El Robert ha  estat el primer dels protagonistes en arribar. L’he ajudat a buscar aparcament i m’he esperat a que sortís del cotxe per donar-li la major de les meves rebudes.
Quan ens dirigíem cap al bar Sol de Valldoreix, em vist la Meritxell que s’acostava harmònicament caminant cap a nosaltres.
Abraçades, petons, repassades visuals ... 20 anys és molt temps, massa.

Ens hem assegut a una taula a la fresca, compartida amb uns quants mosquits malparits que hem contractat per tenir un record d’aquest dia,i em començat a parlar del present.

-I tu tens criatures?
-Estàs vivint en parella?
-I de que estàs treballant?
-Que fa la família?
-Et sents feliç?

Sense adonar-nos la conversa ha derivat cap a les experiències viscudes, compartides .Ha derivat cap als records que 20 anys més tard encara guardem al nostre magatzem d’històries vitals.

Mai havia sentit una sensació igual.
He gaudit molt, he radiat felicitat i m’he sentit un afortunat pel simple fet de compartir 4 hores amb 2 persones que ha priori podrien haver-me fet sentir un estrany , i que han aconseguit tot el contrari. He pensat que estava amb 2 amics que no ens veiem des de l’últim estiu.

Espero que aquesta sensació hagi estat recíproca, desitjo que cada any busquem un foradet a les nostres agendes diabòliques i no estar dues dècades més sense veure’ns les cares.

Avui no he retrobat a la Meritxell i al Robert, avui he quedat amb 2 amics que feia massa temps que no veia.

Sóc qui sóc i com sóc també per ells.

Bona nit !!


 

dimecres, 3 de maig de 2017

El present ja no hi és (De cor o de cap?)


Avui vull sentir-me útil
Avui no pot ser un altre ahir
Avui necesito respostes
Avui tot ha de ser sentit

Ahir segur que era útil
Ahir va ser un dia diferent
Ahir  tenia altres preguntes
Ahir  maneres de gaudir un temps


Visc les coses un cop ja passades
Mai trobo resposostes abans de fer tard
i Visc la vida pensant si he acertat
anclat en vivències que ja he gastat

Això no és viure i tu bé ho saps.
no busco respostes vull justificar
desicions ja pasades per reafirmar
el que el cap ja va vencer al cor al triar.

divendres, 28 d’abril de 2017

UN CONTE SENSE FI.

Vaig escriure una cançó al febrer de 2009...
Era la típica cançó del pare novell que dedica als seus fills .
Una espècie de cançó de bressol.

Doncs 8 anys més tard ... he aconseguit posar-hi música.
Gràcies a la meva guitarra i a la inspiració que s'ha despertat després d'escoltar a Ivette Nadal.

us deixo la lletra.....

La lluna arriba els ulls es tanquen
Ha arribat l’hora de dormir Enfilem junts el trajecte que us porta fins al llit (al llit és hora de dormir)
Ara us explicaré una historia un conte sense fi Hi ha un mag i una princesa Un drac i un ratolí (una conte sense fi)
I una fada
de sobte apareix un petó us regala
la por s’esvaeix Una fada un regal d’amor una mare que buida el cor.
La historia ara descansa els somnis són ara el camí El pare però us vigila sap que noteu que estic aquí (somieu jo estic aqui)
demà seguirà la historia aquell conte sense fi hi ha príncep i una floreta
un destí per definir  (una floreta i un destí)
I una fada
de sobte apareix un petó us regala
la por s’esvaeix Una fada un regal d’amor una mare que buida el cor.



dilluns, 3 d’abril de 2017

La Llebre i la tortuga

Tots coneixem la fàbula de la llebre i la tortuga...
És una fàbula on aquests 2 animals fan una carrera.

La llebre va de sobrada i va descansant, es va mofant de la tortuga, es permet el luxe de fer una dormideta enmig de la cursa...

T'ensenyen i t'expliquen que és molt important la constància , l'esforç , la voluntat i molts altres valors que realment ,per mi, no ho són.

Perqué la tortuga no descansava? si la llebre no mostrés superioritat i fes mofa de la tortuga que hagués passat?

No tothom serveix pel mateix, no és "millor" la constancia, la voluntat o l'esforç que la creativitat el desordre.

Tots tenim unes capacitats i unes característiques que ens fan diferents de la resta.

per molta voluntat, esforç ,dedicació o sacrifici que dediquis a una cosa ... (exemple jugar a golf) No et servirà de res si no tens la capacitat i el talent.

Si tens la capacitat i el talent i afegeixes la voluntat, l'esforç ,la dedicació i  sacrifici .... seràs dels millors.

si no podria ser que també.

nanit


dilluns, 27 de març de 2017

Demagògia

Després de parlar, enraonar i discrepar en una conversa amb un company de feina , tinc ganes d'escriure quatre linies i fer una mica de reflexió en veu alta...

Primer vull que entengueu que és la DEMAGÒGIA....

Ho sabeu?

No...

Deixeu que us il·lustri...

La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.[1]
Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjançant l'ús de la retòrica i lapropaganda. També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

Tots sóm demagogs.És molt important entendre i comprendre el terme "poder" (de possibilitat)...

Mireu :que després d'una anàlisi de les circumstàncies, PODEN resultar invàlids o simplistes.

res més...

Apa , a donar-hi unes voltes.

dimecres, 22 de març de 2017

Escoltant a Ivette Nadal

Escoltant a Ivette Nadal he pensat que podria canviar la lletra d'una cançó que m'ha fet caure unes llàgrimes...

Cançó de l' Ivette : Cristina


Cristina / Ivette Nadal

En un bon lloc del cel,                                 
dormen els teus ulls verds.
tots sentim la teva veu
que no ha pogut dir adéu.
Et busco pels carrers,
i quant tombo ja no hi ets,
recordo el blau del cel,
i l'olor de te.
En un bon lloc del cel
tu hi has anat primer
un a un hi pujarem
i això no és fàcil de saber.
Et busco pels carrers,
i quant tombo ja no hi ets,
recordo el blau del cel,
i l'olor de te.
Ara que ets al cel,
no cal que et tapis el somriure,
que et volem veure riure,
et volem veure viure!
Et busco pels carrers,
i quant tombo ja no hi ets,
recordo el blau del cel,
i l'olor de te.
En un bon lloc del cel,
en un bon lloc del cel....

La lletra de la cançó Cristina és aquella lletra que jo hagués escrit si tingués les aptituds i capacitats de l'Ivette quan el meu gran amic Andreu, el mini, ens va deixar...

Amb el temps he après a convertir el dolor d'una enyorança en calor d'un record compartit...

Ivette, ho sento molt però he sentit això :

Andreu/ Tavitu

En un bon lloc del cel,                                 
Brillen els teus ulls verds.
tots sentim la teva veu
i imaginem que ens dius adéu.
Et recordo pels carrers,
i quant tombo encara i ets,
mirant el blau del cel,
i tant calor desprens.
En el millor  lloc del cel
tu hi has anat primer
quan naltrus pujarem
trobar-te és fàcil de poder.
Et recordo pels carrers,
i quant tombo encara i ets,
mirant el blau del cel,
i tant calor desprens.
Ara que ets al cel,
tampoc et tapis el somriure,
que et recordem el riure,
i això ens fa sentir-te viure!
Et recordo pels carrers,
i quant tombo encara i ets,
mirant el blau del cel,
i tant calor desprens.
En el millor  lloc del cel
En el millor  lloc del cel

dimecres, 15 de març de 2017

ACARONANT LA MATINADA

Acaronant la matinada constantment
em pregunto si val o no la pena
viure sota mínims bescanviant
hores d'energia recargable

Acaronant la matinada constantment
em pregunto si val o no la pena
deixar el meu feble pensament
viatjar a contrades inexplorades

Acaronant la matinada no ser
Acaronant la matinada no entenc
Acaronant la matinada viuré
reflexions que m'aporten i maten

Acaronant la matinada constantment
em pregunto si val o no la pena
dedicar el preuat temps a improvitzar
i anar justificant actes sobre la marxa

Acaronant la matinada constantment
em pregunto si val o no la pena
anar caminant cap a la fi
sense poder assimilar ma absència

Acaronant la matinada no ser
Acaronant la matinada no entenc
Acaronant la matinada vivint
reflexions que m'aporten i maten