Segueix-me via mail !

dijous, 12 de maig de 2016

Introspecció

Corprès i exaltat.

Faig filigranes per mantenir l'equilibri i no perdre el pas.
No serveix de res mirar paissatges passats doncs ja no són com eren quan hi vas pasar.

Gastem temps i forces per entendre i buscar  aquell sentit al trajecte que ignorem on morirà.

Ofuscats en compendre el camí que la própia existència recòrrer ens fa.

Tantes i tantes cabories dibuixant abstractament i tanmateix sóc concient que ser , que si penso en la lluna sabré que sempre és la mateixa tot i que mai es mostra igual.