dilluns, 6 de març del 2017

Ser MILLOR persona no és possible.

Bona nit mortals...
Porto estona pensant en una frase que m'ha dit avui una persona.
Ho ha deixat anar de forma segura ,convençut de la  raó i certesa de les seves paraules, però crec que s'equivoca.

-Gustau, porto un temps intentant ser una millor persona.

Es pot ser "millor" ?
Podem millorar en qualsevol cosa que no sigui quantificable?

Abans de respondre us deixo una petita reflexió:

Jo puc correr els 100 metres en 11 segons.Després d'entrenar aconsegueixo fer-ho en 10,8 segons i el resultat és que he millorat 2 dècimes.

He anat a un exàmen i he tret un 7. Torno a presentar-me i aconsegueixo un 9!!.... he millorat 2 punts.

...
...

Com puc saber si sóc millor persona avui que ahir?

Puc valorar com em sento, si estic més feliç o no... però si jo fós un grandíssim fill de puta que m'aprofito dels altres per fer-me ric i ho aconseguís... la felicitat m'abraçaria.

Seria millor persona?

Les persones podem canviar, però mai serem millors o pitjors que ahir, serem diferents ...

Espero que em comenteu que és el que vosaltres penseu i m'ajudeu a ser una mica ...

MILLOR?

2 comentaris:

Arsenio Lupin ha dit...

A veure si et val aquesta. L'any passat vaig causar de manera directe i del.liberada la mort de 300 persones, el mes passat només 25; aquest mes no n'he matat cap. Sóc millor persona?. Segurament tampoc. Per què?. Doncs perquè em diràs que no impoerta que mai més mati a ningú, donat que això no farà que li pugui tornar la vida a tots aquells que em vaig endur per devant. Per tant, recolzo la teva tesi: "no es pot ser millor persona". Però en canvi no és cert que no es pugui quantificar la meva conducta en termes de fets. La qüestió estriba en la dimensió moral dels fets.

Ara bé, pose-m'ho al revés: jo mai havia matat a ningú, però en el darrer mes ja porto cinc víctimes (la cosa està dura i he de fer de sicari a temps parcial). Sóc pitjor persona?. Segurament si!.

Conclusió aparent: No es pot ser millor persona, però si ser pitjor!. He de confessar que adoro aquesta unilateralitat pessimista.

Jo més aviat diria que es pot millorar quan es tracta d'alguna mena de rendiment; i això exigeix l'existència d'algunes dimensions com ara la velocitat o el rendiment acadèmic, segons els teus exemples. "Ser persona" no és cap dimensió mesurable i per tant no es objecte de rendiment. Només de judici moral; per suposat, depenent del marc social.

I si que coincideixo amb tu en que els sentiments i estats emocionals propis no tenen cap vinculació ni amb la valoració del rendiment ni amb la dimensió moral de la coducta. Heinrich Himmler era un gran pare de família que adorava els nens i als gossos; i estic convençut que dormia la mar de bé.

Tavitu ha dit...

jo ho tinc clar Pep.
i tu?