Avui he quedat amb la Meritxell i el Robert,
no té res d’extraordinari si no fes gairebé 20 anys que no ho feia.
Amb ells vaig compartir els meus estius des de l’etapa dels bolquers fins a la majoria d’edat. Si, els anys més importants de la vida en una persona.
Avui he arribat 15 minuts abans al lloc on havíem quedat , no m’he estressat amb quina roba posar-me , si anava ben pentinat...
El Robert ha estat el primer dels protagonistes en arribar. L’he ajudat a buscar aparcament i m’he esperat a que sortís del cotxe per donar-li la major de les meves rebudes.
Quan ens dirigíem cap al bar Sol de Valldoreix, em vist la Meritxell que s’acostava harmònicament caminant cap a nosaltres.
Abraçades, petons, repassades visuals ... 20 anys és molt temps, massa.
Ens hem assegut a una taula a la fresca, compartida amb uns quants mosquits malparits que hem contractat per tenir un record d’aquest dia,i em començat a parlar del present.
-I tu tens criatures?
-Estàs vivint en parella?
-I de que estàs treballant?
-Que fa la família?
-Et sents feliç?
Sense adonar-nos la conversa ha derivat cap a les experiències viscudes, compartides .Ha derivat cap als records que 20 anys més tard encara guardem al nostre magatzem d’històries vitals.
Mai havia sentit una sensació igual.
He gaudit molt, he radiat felicitat i m’he sentit un afortunat pel simple fet de compartir 4 hores amb 2 persones que ha priori podrien haver-me fet sentir un estrany , i que han aconseguit tot el contrari. He pensat que estava amb 2 amics que no ens veiem des de l’últim estiu.
Espero que aquesta sensació hagi estat recíproca, desitjo que cada any busquem un foradet a les nostres agendes diabòliques i no estar dues dècades més sense veure’ns les cares.
Avui no he retrobat a la Meritxell i al Robert, avui he quedat amb 2 amics que feia massa temps que no veia.
Sóc qui sóc i com sóc també per ells.
Bona nit !!
Amb ells vaig compartir els meus estius des de l’etapa dels bolquers fins a la majoria d’edat. Si, els anys més importants de la vida en una persona.
Avui he arribat 15 minuts abans al lloc on havíem quedat , no m’he estressat amb quina roba posar-me , si anava ben pentinat...
El Robert ha estat el primer dels protagonistes en arribar. L’he ajudat a buscar aparcament i m’he esperat a que sortís del cotxe per donar-li la major de les meves rebudes.
Quan ens dirigíem cap al bar Sol de Valldoreix, em vist la Meritxell que s’acostava harmònicament caminant cap a nosaltres.
Abraçades, petons, repassades visuals ... 20 anys és molt temps, massa.
Ens hem assegut a una taula a la fresca, compartida amb uns quants mosquits malparits que hem contractat per tenir un record d’aquest dia,i em començat a parlar del present.
-I tu tens criatures?
-Estàs vivint en parella?
-I de que estàs treballant?
-Que fa la família?
-Et sents feliç?
Sense adonar-nos la conversa ha derivat cap a les experiències viscudes, compartides .Ha derivat cap als records que 20 anys més tard encara guardem al nostre magatzem d’històries vitals.
Mai havia sentit una sensació igual.
He gaudit molt, he radiat felicitat i m’he sentit un afortunat pel simple fet de compartir 4 hores amb 2 persones que ha priori podrien haver-me fet sentir un estrany , i que han aconseguit tot el contrari. He pensat que estava amb 2 amics que no ens veiem des de l’últim estiu.
Espero que aquesta sensació hagi estat recíproca, desitjo que cada any busquem un foradet a les nostres agendes diabòliques i no estar dues dècades més sense veure’ns les cares.
Avui no he retrobat a la Meritxell i al Robert, avui he quedat amb 2 amics que feia massa temps que no veia.
Sóc qui sóc i com sóc també per ells.
Bona nit !!
