PER MOLTS ANYS MERCÈ

LA FÀBULA MAI ESCRITA by Anonimus Annus


En unes poques línies explicaré aquesta fàbula que durant segles ha passat d’avis a nets, els pares estaven molt ocupats (puta i extensa jornada laboral).

Aqueta fàbula ens situa a un preciós poblet ubicat a unes terres fèrtils properes a Tarraco, podrem distingir la petjada de pobladors aràbics ...Al.... (res a veure amb Al-tcamp).

Ja estem situats a ALmorell, possiblement la vila més bonica i romàntica de la Catalunya màgica tot i no organitzar la fira del bandoler. Ara poc a poc ens endinsarem abduïts com una persona que pateix una abducció a conèixer els personatges a mida que anem desgranant com si fos una magrana madura la FÀBULA MAI ESCRITA.


....








En una petita vila , Almorell , hi vivia una família noble, molt noble, de fet algú fumava nobel. El pare, que el populatxo l’anomenava rei, en veure que la seva petita filla passava “ de niña a mujer “ va organitzar un festival per trobar-li un marit abans de que l’arròs se li adherís a la paella.

L’event era de tal magnitud que el pater família va haver de contractar els serveis del Marquès de Burguetti, gran , ets molt gran tiu.

La creació de l’event va generar un gran rebombori a tota la vila, el cartell de les celebracions combinaven el verd i el negre i portaven la firma de la Marquesa White de Pikamelot,i en ell es podia llegir tots els actes que omplien i convertien aquell dia en el dia D.

De bon matí el guia espiritual Shiva de Natzaret, una població propera per les parts dels ous, va organitzar la ja típica Almorell – Alcover – Almorell - Callús (en la actualitat és Almorell – Alcover , ja que a terra de bandolers volen les bicicletes).La cursa va estar molt disputada fins al final, però el Duc de Tucan va imposar-se en l’esprint gràcies a la qualitat dels neumàtics i a una ajustada aero-dinàmica.( les llengües populars diuen que si el Baró du Portuguesh no hagués estat de viatge amb el seu gran amic Marco, Marco Polo es clar, hagués guanyat amb la gorra “ susodicha “ cursa).




Mentrestant a les vores del Castell els vilatans es distreien fent formacions humanes i trios seguint les instruccions del Marqués de Folra i el Marqués de Manilles tot menjant pinya i anxovetes sense casc.

Les pistoleres d’Alcover, amiguetes de la futura esposa, netejaven els raconets de la plaça major del Castell on el Bascompte de Forniers, conegut també per la seva butifarra preparava una immensa costellada a base de costellam d’infidel, acabades de fabricar a la carretera de vic 121.



Al circ del Castell es portava a terme una competició d’un esport molt rar, en ell no hi havia espases, ni llances, ni cavalls. Era una espècie de bola de cuir que s’havia de introduir entre 3 pals,els nobles van crear 753 normes i un llibre per explicar a les pubilles en que consistia la norma 37 “ Norma 37 , el fora de joc” i li van dir Fungol.
Els 2 equips estaven integrats per la majoria de nobles de les contrades i per un cavaller que ocupà fitxa d’extracomunitari, anomenat Reneldinho. Cal resaltar que el cavaller Fausto va recollir el cap d’un Isard que l’acreditava com el millor jugador de la disputa.




Tot estava a punt, el Rei estava disposat ja a comunicar qui era l’elegit per contraure matrimoni amb a la seva dolça filla i sota l’atenta mirada del món sencer.

De sobte alça la mirada i li digué:

- Coincidint amb el teu aniversari deixaré que triis marit entre aquest centenar de pretendents.

Ella aixecà la testa i els seus ulls van quedar-se clavats aguantant la mirada al Duc de Prunetti, també conegut com a Al –urin (o era Urin-al ).
El pare somrigué, la mare s’emocionar, la filla ja tenia 30 anyets i un noble al seu costat que li ensenyaria com menjar 250 prunes sense treure el pinyol.

El grup de moda, THE CONILLETS, començà a amenitzar la festa a ritme de punk rock amb els 4 cavallers de la taula quadrada, Duc del Monocicle, Duc de Loulin , Marquès de Ramouns i l’anima dels cavallers i també una mica protagonista en aquesta historia el gran Marquès del Rescat i Arxiduc del Punk Guarro, pare de ferran vii i nina iii, marit de.....













Aquesta fàbula s’enten que mai s’hagués escrit fins ara, ja que la fabula on és?
El fet de triar el marit entre tots els pretendents la feia lliure?
Ens ensenya que als 30 anys ja hem de ser responsables?
Tenim mes independencia? Perdó! Messi dependencia?
En fi...


Totes les errades ortogràfiques, topogràfiques ... que hi podeu apreciar és la vostra incultura vers el català post radomir (antic) o pre talkin (modern)

He oblidat moltes persones en el relat, però la pressió atmosfèrica ha baixat sinèrgicament i inversament proporcional a la temperatura dels meus peus... aquí hi som tots menys els presos.

Estimats lectors, estimat lector...

A partir d'ara us podeu subscriu-re i rebre els nous escrits directe al correo...

Ja sabeu, noves tecnologies.

Per Vosaltres

Aprofito el blog per donar les gràcies a totes aquelles persones que veu omplir la sala petita del Sileu el pasat divendres per escoltar-nos.
Agraïr també al patrocinador PIPIRIPI.ES pels adhesius i les samarretes. ( http://www.pipiripi.es )
A la NONO i al TELLA moltes felicitats per aquests 10 anys que us aguanteu mutuament.
A la banda per donar-ho tot...

Ara em canvia la vida, em pren temps per dedicar-me a les meves coses i me'l canvia per temps a dedicar-lo a les seves coses.

De moment el possible últim concert de l'any va per vosaltres també, per tu NINA i per tu FERRAN.

El pare.

Anti sistema per sistema...

Tant pensar i ara no em ve de gust escriure...

CAL? I PART

He decidit escriure sobre aquelles coses que les persones fem i que si realment prestesim un xic d'atenció no fariem...

Sota el nom de CAL ( x part) aniré introduint-les.


Situació: 21,12h, em dirigeixo a sortir per la porta d'un edifici de5 plantes amb 4 pisos per planta...

Ultimes pases cap a la sortida, la porta acabada de obrir per algún vei que així deixava via lliure a un conegut, familiar...
... de sobte quan ja només quedava jo a la porta direcció carrer, la persona que entrava ja estava casi a l'ascensor, sento pel megàfon....S'HA OBERT?

Quina pregunta més tonta!!!!CAL?

De fet quan les persones accionem el botó d'obrir la porta, la porta s'obre.Llei d'acció reacció.
Si en algun cas no funcionés correctament la persona que necesita entrar tornaria a trucar...

Cal demanar si s'ha obert una porta quan això és la normalitat?qui esperem que ens contesti?

En definitiva, si la porta no s'obre..... ja tornaran a trucar.

-no se si aquesta secció tindrà gaire futur, però CAL que en tingui?-