Hi erem tots Mini!

Si Mini, hi erem tots.

Tots els que t'estimem ens vem reunir al Kursaal per homenatgar-te, i va continuar de forma improvitzada com tot seguit t'explico....

Divendres a la tarda vaig anar al vell congost , l'ajuntament va posar el teu nom a la sala de gimnàstica i va reconèixer la teva persona i els teus mèrits esportius...

va ser fantàstic...

Ser també que alguns dels discursos que es van fer t'haurien emprenyat una miqueta, doncs no tothom va estar al teu costat quan els necesitaves...

Després amb la familia vem anar a l'homenatge que sota la organització de la Miriam i amb la colaboració de molta gent es va fer al teatre Kursaal... Va ser impresionant!! estava a petar!! Els meus fills em van identificar a la pantalla gegant sota la veu del gran Jordi Bastè...

i alguna llagrimeta va mollar la meva cara...

Retrobaments que van fer sentir-me 4-5 o 10 anys enrera...

Quan va acabar , els teus amics vem anar al farolillo (el teu frankfurt de referència), de fet el vem okupar literalment i vem fer aquesta foto on desgraciadament no hi sortim tots... 

...

El xicot que ens servia les birres i els entrepans em va dir:

"veniu de l'homenatge de l'Andreu?"

jo li vaig dir que si i ell va dir-me literalment aquestes paraules...

"Una gran persona, sempre trucava i em demanava que li preparés 4 entrepans que ja sortia a buscar-los. Mai se'ls acababa, però  una vegada en va demanar 2 i es va quedar amb gana i sempre en tenia un per gaudir-lo l'endemà per esmorzar"

Els mes valents (els cafres de torn) vem anar a fer la última birreta als predicadors (al final van ser unes 3 per cap).

i quan van tancar vem anar cap a casa.

Ser que m'estàs guardant un lloc apropet teu per quan vingui . 

Jo seria molt més feliç si seguíssim anant cada 15 dies al Nat's a fer un squash i fent el nostre cafetò setmanal a casa teva mentres et menjaves els macarrons que la teva mare t'havia guardat en una carmenyola...

Hauria preferit guardar-te jo el lloc...

Sovint miro la foto que l'any 95-96 ens vem fer...

T'estimo i et trobo molt a faltar Mini! i no deixis de guardar-me lloc !!

Apuntame la última Joaquin!!

Aquesta tarda m'han comunicat que ell ha començat un viatge sense retorn...
Ara m'agraderia dir-vos qui era ell, hi ho faré explicant-vos una petita història...
Després de 2 anys vivint al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) vaig perdre l'opció de seguir com ha intern i vaig pasar a ser extern. Entrenava però no hi vivia...
Circunstàncies de la vida la meva parella ,(actualment la persona que comparteix vida i fills amb mi), estudiava el doctorat a l'autònoma i vem decidir buscar un pis de lloguer a Sant Cugat que ens fés possible i de forma assequible que jo seguis anant a entrenar i ella a aconseguir  doctorat...

Després de molt buscar vem trobar un pis al centre, proper a l'estació, un preu  assumible ...

7 anys vivint en ell, 7 anys d'emancipació familiar, 7 anys d'aprenentatge de vida ... però sobretot 7 anys que van ser possibles gràcies a ell.

Viviem en un quart pis sense assensor i teniem just al tercer al Joaquin i l'Ana, un matrimoni que tenien el Bar més proper...
Unes persones que havien vingut feia molts anys a buscar-se la vida a terres catalanes , una molt molt molt bona gent.
Elles em van ajudar a integrar-me al barri, em van fer sentir un més, estimat, segur... com uns pares que van adoptar-me...
Van cuidar-me, van fer que em sentís com ha part de la seva familia... van fer-me millor persona...

Ell va tenir un problema de salut i vaig anar a fer-li una visita a l'hospital fa 10 dies...
Vaig veure que estava animat i rondinaire com sempre, que el seu Reial Madrid encara li donava ganes i forces de provocar una petita tertúlia improvitzada...
Així és com el recordo, així el recordaré fins el darrer suspir de la meva existència, un lluitador, optimista, una persona que ho donava tot per la familia...

Divendres volia pasar a fer-li una visita ... no vaig poder i vaig dir a casa que aquest dimarts m'hi escaparia....
He fet tard i em dol, però ara toca acompanyar i ajudar a la persona que va compartir la vida amb ell, l'Ana, acompanyar i ajudar als fills, nets ...

Ahir una part de mi també va marxar, però ser que ell estarà esperant en algún lloc i que quan tornem a trobar-nos li diré ..."apuntame la última Joaquin"

Gràcies .

La puta veritat!!

Us heu preguntat mai si una pinya quan cau d'un pi fa soroll si no hi ha ningú que ho pugui sentir o escoltar?

Si us ho heu preguntat heu de saber que .... no fa soroll.

Imagineu que a la vostra llar, niu d'amor, casa... tallen la calefecció per unes obres al carrer de 10 del matí a 16 de la tarda....

Si arribeu a casa a les 21h no pasareu gens de fred, de fet si no haguéssin parat la vostra font de calor a la llar no ho haguessiu percebut...

Doncs si algú us preguntés si teniu fred quan tallen el suministre de calor a casa vostra quan no hi sou... respondrieu que evidentment no,

No cal afegir res més.

De fet aquest escrit si mai ningú el llegeix ,,, no existeix.

Bona nit mortals!!

POEMA PER ANAR A DORMIR

Tanca els ulls,

obre el cor,

escolte el vent i

busca el nord.

Tot és gran,

tot és fosc,

un sol camí

per fer tot sol.

Obre els ulls,

tanca el cor,

despedeix-te de tothom,

ets mort.

La vida es sentir,

la vida és gaudir,

la vida no és viure

per no morir.

 AGUR.

Introspecció

Corprès i exaltat.

Faig filigranes per mantenir l'equilibri i no perdre el pas.

No serveix de res mirar paissatges passats doncs ja no són com eren quan hi vas pasar.

Gastem temps i forces per entendre i buscar  aquell sentit al trajecte que ignorem on morirà.

Ofuscats en compendre el camí que la própia existència recòrrer ens fa.

Tantes i tantes cabories dibuixant abstractament i tanmateix sóc concient que ser , que si penso en la lluna sabré que sempre és la mateixa tot i que mai es mostra igual.