Demagògia

Després de parlar, enraonar i discrepar en una conversa amb un company de feina , tinc ganes d'escriure quatre linies i fer una mica de reflexió en veu alta...

Primer vull que entengueu que és la DEMAGÒGIA....

Ho sabeu?

No...

Deixeu que us il·lustri...

La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.^[1]

Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjançant l'ús de la retòrica i lapropaganda. També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

Tots sóm demagogs.És molt important entendre i comprendre el terme "poder" (de possibilitat)...

Mireu :que després d'una anàlisi de les circumstàncies, PODEN resultar invàlids o simplistes.

res més...

Apa , a donar-hi unes voltes.

Escoltant a Ivette Nadal

Escoltant a Ivette Nadal he pensat que podria canviar la lletra d'una cançó que m'ha fet caure unes llàgrimes...

Cançó de l' Ivette : Cristina

Cristina / Ivette Nadal

En un bon lloc del cel,

dormen els teus ulls verds.

tots sentim la teva veu

que no ha pogut dir adéu.

Et busco pels carrers,

i quant tombo ja no hi ets,

recordo el blau del cel,

i l'olor de te.

En un bon lloc del cel

tu hi has anat primer

un a un hi pujarem

i això no és fàcil de saber.

Et busco pels carrers,

i quant tombo ja no hi ets,

recordo el blau del cel,

i l'olor de te.

Ara que ets al cel,

no cal que et tapis el somriure,

que et volem veure riure,

et volem veure viure!

Et busco pels carrers,

i quant tombo ja no hi ets,

recordo el blau del cel,

i l'olor de te.

En un bon lloc del cel,

en un bon lloc del cel....

La lletra de la cançó Cristina és aquella lletra que jo hagués escrit si tingués les aptituds i capacitats de l'Ivette quan el meu gran amic Andreu, el mini, ens va deixar...

Amb el temps he après a convertir el dolor d'una enyorança en calor d'un record compartit...

Ivette, ho sento molt però he sentit això :

Andreu/ Tavitu

En un bon lloc del cel,

Brillen els teus ulls verds.

tots sentim la teva veu

i imaginem que ens dius adéu.

Et recordo pels carrers,

i quant tombo encara i ets,

mirant el blau del cel,

i tant calor desprens.

En el millor  lloc del cel

tu hi has anat primer

quan naltrus pujarem

trobar-te és fàcil de poder.

Et recordo pels carrers,

i quant tombo encara i ets,

mirant el blau del cel,

i tant calor desprens.

Ara que ets al cel,

tampoc et tapis el somriure,

que et recordem el riure,

i això ens fa sentir-te viure!

Et recordo pels carrers,

i quant tombo encara i ets,

mirant el blau del cel,

i tant calor desprens.

En el millor  lloc del cel

En el millor  lloc del cel

ACARONANT LA MATINADA

Acaronant la matinada constantment
em pregunto si val o no la pena
viure sota mínims bescanviant
hores d'energia recargable

Acaronant la matinada constantment
em pregunto si val o no la pena
deixar el meu feble pensament
viatjar a contrades inexplorades

Acaronant la matinada no ser
Acaronant la matinada no entenc
Acaronant la matinada viuré
reflexions que m'aporten i maten

Acaronant la matinada constantment
em pregunto si val o no la pena
dedicar el preuat temps a improvitzar
i anar justificant actes sobre la marxa

Acaronant la matinada constantment
em pregunto si val o no la pena
anar caminant cap a la fi
sense poder assimilar ma absència

Acaronant la matinada no ser
Acaronant la matinada no entenc
Acaronant la matinada vivint
reflexions que m'aporten i maten

Ser MILLOR persona no és possible.

Bona nit mortals...
Porto estona pensant en una frase que m'ha dit avui una persona.
Ho ha deixat anar de forma segura ,convençut de la  raó i certesa de les seves paraules, però crec que s'equivoca.

-Gustau, porto un temps intentant ser una millor persona.

Es pot ser "millor" ?
Podem millorar en qualsevol cosa que no sigui quantificable?

Abans de respondre us deixo una petita reflexió:

Jo puc correr els 100 metres en 11 segons.Després d'entrenar aconsegueixo fer-ho en 10,8 segons i el resultat és que he millorat 2 dècimes.

He anat a un exàmen i he tret un 7. Torno a presentar-me i aconsegueixo un 9!!.... he millorat 2 punts.

...
...

Com puc saber si sóc millor persona avui que ahir?

Puc valorar com em sento, si estic més feliç o no... però si jo fós un grandíssim fill de puta que m'aprofito dels altres per fer-me ric i ho aconseguís... la felicitat m'abraçaria.

Seria millor persona?

Les persones podem canviar, però mai serem millors o pitjors que ahir, serem diferents ...

Espero que em comenteu que és el que vosaltres penseu i m'ajudeu a ser una mica ...

MILLOR?