Cançó de l' Ivette : Cristina
Cristina / Ivette Nadal |
En un bon lloc del cel, |
dormen els teus ulls verds. |
tots sentim la teva veu |
que no ha pogut dir adéu. |
Et busco pels carrers, |
i quant tombo ja no hi ets, |
recordo el blau del cel, |
i l'olor de te. |
En un bon lloc del cel |
tu hi has anat primer |
un a un hi pujarem |
i això no és fàcil de saber. |
Et busco pels carrers, |
i quant tombo ja no hi ets, |
recordo el blau del cel, |
i l'olor de te. |
Ara que ets al cel, |
no cal que et tapis el somriure, |
que et volem veure riure, |
et volem veure viure! |
Et busco pels carrers, |
i quant tombo ja no hi ets, |
recordo el blau del cel, |
i l'olor de te. |
En un bon lloc del cel, |
en un bon lloc del cel.... |
La lletra de la cançó Cristina és aquella lletra que jo hagués escrit si tingués les aptituds i capacitats de l'Ivette quan el meu gran amic Andreu, el mini, ens va deixar...
Amb el temps he après a convertir el dolor d'una enyorança en calor d'un record compartit...
Ivette, ho sento molt però he sentit això :
Andreu/ Tavitu |
En un bon lloc del cel, |
Brillen els teus ulls verds. |
tots sentim la teva veu |
i imaginem que ens dius adéu. |
Et recordo pels carrers, |
i quant tombo encara i ets, |
mirant el blau del cel, |
i tant calor desprens. |
En el millor lloc del cel |
tu hi has anat primer |
quan naltrus pujarem |
trobar-te és fàcil de poder. |
Et recordo pels carrers, |
i quant tombo encara i ets, |
mirant el blau del cel, |
i tant calor desprens. |
Ara que ets al cel, |
tampoc et tapis el somriure, |
que et recordem el riure, |
i això ens fa sentir-te viure! |
Et recordo pels carrers, |
i quant tombo encara i ets, |
mirant el blau del cel, |
i tant calor desprens. |
En el millor lloc del cel |
En el millor lloc del cel |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada