Aquesta tarda m'han comunicat que ell ha començat un viatge sense retorn...
Ara m'agraderia dir-vos qui era ell, hi ho faré explicant-vos una petita història...
Després de 2 anys vivint al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) vaig perdre l'opció de seguir com ha intern i vaig pasar a ser extern. Entrenava però no hi vivia...
Circunstàncies de la vida la meva parella ,(actualment la persona que comparteix vida i fills amb mi), estudiava el doctorat a l'autònoma i vem decidir buscar un pis de lloguer a Sant Cugat que ens fés possible i de forma assequible que jo seguis anant a entrenar i ella a aconseguir doctorat...
Després de molt buscar vem trobar un pis al centre, proper a l'estació, un preu assumible ...
7 anys vivint en ell, 7 anys d'emancipació familiar, 7 anys d'aprenentatge de vida ... però sobretot 7 anys que van ser possibles gràcies a ell.
Viviem en un quart pis sense assensor i teniem just al tercer al Joaquin i l'Ana, un matrimoni que tenien el Bar més proper...
Unes persones que havien vingut feia molts anys a buscar-se la vida a terres catalanes , una molt molt molt bona gent.
Elles em van ajudar a integrar-me al barri, em van fer sentir un més, estimat, segur... com uns pares que van adoptar-me...
Van cuidar-me, van fer que em sentís com ha part de la seva familia... van fer-me millor persona...
Ell va tenir un problema de salut i vaig anar a fer-li una visita a l'hospital fa 10 dies...
Vaig veure que estava animat i rondinaire com sempre, que el seu Reial Madrid encara li donava ganes i forces de provocar una petita tertúlia improvitzada...
Així és com el recordo, així el recordaré fins el darrer suspir de la meva existència, un lluitador, optimista, una persona que ho donava tot per la familia...
Divendres volia pasar a fer-li una visita ... no vaig poder i vaig dir a casa que aquest dimarts m'hi escaparia....
He fet tard i em dol, però ara toca acompanyar i ajudar a la persona que va compartir la vida amb ell, l'Ana, acompanyar i ajudar als fills, nets ...
Ahir una part de mi també va marxar, però ser que ell estarà esperant en algún lloc i que quan tornem a trobar-nos li diré ..."apuntame la última Joaquin"
Gràcies .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada