En el temps que la llàgrima queia al terra el meu cap moria i només em venien quatre paraules mal escrites.
Amor.Segurament el responsable de la meva tristesa, tot era finit, però inmensament buit
Horitzó.Cap on aniria ara, cada cop que camines cap un nou horitzo persegueixes la utopia doncs mai l'atrapes i sempre estas igual de lluny que el penúltim pas.
Amic.Genèric, responsable de dir-me allò que necesito sentir.
Llàgrima.Unitat líquida que abandona el meu cos i en caiguda lliure mort.També té la peculiaritat de que mai s'acaba, sempre es guarden reserves.
Les persones busquem lámor en l'horitzo i quan la llàgrima vol marxar tenim l'amic per que no es converteixi en plor.
Salut, amor i moltes llàgrimes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada